30 Jun 2010

lapidario (XXXVII)

"Un militar es alguien que se vuelca en su trabajo en cuerpo y arma"
Uno que no hizo la mili
_

28 Jun 2010

PS20100527 enllaç


Mica en mica aniré publicant las cròniques del Primavera Sound. La de dijous arriba amb un mes de retard. La de divendres i dissabte con la calma, que diuen als madriles




_

25 Jun 2010

Una Revetlla inoblidable

(Aquest arpó el vaig escriure abans de la revetlla. Només he editat el final)


L'homo sapiens ha sobreviscut com a espècie als canvis climàtics, als depredadors, i a tota mena de perills gràcies a la sel.lecció natural. Els individus més forts i més intel.ligents sobrevivien i transmetien els seus gens a les següents generacions, garantint que aquestes fossin cada vegada més fortes i més llestes.

Aquest procés va funcionar fins que l'home es va adonar que organitzant-se en grans grups socials es podia garantir la supervivència de molts més individus. A partir d'aquest moment ja no calia ser el més fort o el més llest. El grup podia garantir la supervivència de individus cada vegada menys dotats per la natura, i això els permetia transmetre també els seus gens.

Fins que arribar un moment, on la majoria dels individus sobrevivien més per la protecció social que no pas per las seves habilitats. Pràcticament tothom tenia garantida la seguretat, l'alimentació i l'assistència mèdica. Fins i tot els més dèbils podien morir de vells deixant descendència.
I com que això, a la llarga, significava condemnar a l'espècie a l'extinció algú es van inventar las revetlles. Unes cel.lebracions on la gent pogués alliberar els seus instints més primaris, retornant així a la sel.lecció natural el paper predominant en la supervivència humana que mai havia d'haver perdut.


A una bona revetlla sempre es compleix la següent fórmula:

(H x [AxD]) x (1/Ci) = T
On H seria el nombre d'homínids/m, A la quantitat d'alcohol consumida, D el nombre de drogues presses, Ci el Coeficient d'intel.ligencia mig, i T la magnitud de la tragèdia final.

Si per casualitat s'arriben a donar alhora totes aquestes condicions

H ≥ 5
A ≥ 7
D ≥ 2
- Ci ≤ 70

Llavors podem afirmar que els individus que composen el conjunt H tenen moltes possibilitats de patir una T (tragèdia) de proporcions bíbliques.
--------
EDICIÓ (25 juny de 2010)
Si acceptem com a bona la formulació del prestigiòs Allan Stewart Königsberg de que:
H(humor) = T(tragèdia) + t(temps)
I tenint en compte que el temps és una convenció humana, i que per tant no corre de igual manera per tothom, jo dono per passats uns quants segles i convido a l'Ajuntament de Castelldefels, a adoptar com a plat tradicional de revetlla el trinxat. Bon profit!
_

16 Jun 2010

¿Todos con la roja?

¿Por que están tan sonrientes los tipos de esta foto? Pues porque saben que si ganan el Mundial la FEF (ésta no, ésta tampoco, ni ésta, ésta) les soltará a cada uno 550.000€. Algo más de 90 millones de pesetas. Más o menos lo que vendría a ganar un mileurista en 40 años de trabajo. Por eso están tan contentos.

Al novio de Sara Carbonero le parece de lo más normal recibir una gratificación millonaria simplemente por hacer bien su trabajo. Krusty el payaso, se hace el loco y dice que los temas de dinero "los lleva su mujer". Y el secretario de Estado al que le cayó un gato muerto en la cabeza pretende hacernos creer que ese dinero no sale de las arcas del Estado.

Bueno, vayamos por partes, como diría Jack el destripador:

-A la selección los futbolistas van voluntariamente. Nadie les obliga. Al contrario, van locos por ir a un Mundial porque saben que es el mejor escaparate posible para que un equpo grande se fije en ellos o para conseguir sustanciosos contratos publicitarios. O sea que deberían jugar sin cobrer porque bastante ganan ya en sus clubs.

-El señor del gato está en lo cierto. Las primas salen del dinero que la FIFA entrega a las federaciones de cada país dependiendo de su clasificación final. Pero no es menos cierto que la federación se financia con dinero público, por lo tanto cuanto menos gaste en primas menos dinero tendría que recibir del Estado. Ahorro creo que le llaman a ese concepto.

- Que los futbolistan no nos vengan con el cuento de la solidaridad. Si quieren ser solidarios que empiecen por renunciar a las primas. Con ese dinero la FEFF podría ayudar a muchos equipos de categorías inferiores que ni tan siquiera pueden pagar a sus jugadores. ¿Habrá algo más solidario que ayudar a sus compañeros que lo están pasando mal?

Así que si el 11 de julio ves una imagen como ésta no pienses que estás viendo a un grupo de deportistas festejando una victoria histórica, sino a un grupo de millionarios celebrando que han ganado en un mes más dinero del que más de la mitad de los trabajadores españoles ganará en toda su vida laboral. Esos mismos trabajadores a los que, coincidiendo con el debut de la selección en el mundial, les pretenden colar el mayor recorte en materia de derechos laborales desde la implantación de los contratos basura.

Por eso este año yo lo tengo clarísísimo: ¡Eu sou Brasileirooo!


Recomendación: Intentad ver la parodia de retransmisión de un partido de la selección que hizo Buenafuente. Sencillamente genial.(Lo siento, pero no he sido capaz de encontrar el enlace)

_

15 Jun 2010

Carta a una amante despechada

Querida:

Me hubiese gustado que las cosas entre nosotros hubiesen acabado de otra manera, pero la verdad es que me lo pusiste muy dificil. Puedo entender que te sintieses traicionada al ver que me iba con otra y quisieses hacérmelo pagar. Aunque fuese económicamente. Pero inventarte que te debía dinero... Eso estuvo muy feo.

Te estuve llamando durante meses para intentar aclarar las cosas. Nunca quisiste hablar conmigo. En lugar se eso comenzaste a acosarme a base de cartas amenazadoras. Que si me ibas a denunciar... Que si me ibas a embargar las cuentas...

Lo más alucinante del caso es que en plena espiral de amenazas tuviste la desfachatez de proponerme volver. ¿Volver? ¿En serio crees que me puede apetecer volver con alguien tan esquizofrènico como para declararme su amor y al mismo tiempo acusarme de estafa?

La gota que colmó el vaso fue la carta en la que una empresa de cobro de impagados me notificaba que había sido incluido en una lista de morosos. Ese día me dí cuenta de que ya no podía seguir ignorando tus amenazas. Había llegado el momento de actuar.

Busqué asesoramiento profesional... Hice un montón de llamadas... Adjunté toda clase de documentos... Acudí a un par de conciliaciones... Y finalmente esta semana he recibido una carta que pone las cosas en su sitio. Así que ya sabes. Se acabaron las amenazas. Se acabó el acoso. Has perdido. Deja de llamarme. Ahora soy yo el que no quiere hablar contigo. Si tienes algo que decirme hazlo por escrito, porque tu teléfono ya está en mi lista de números rechazados.

Fin de la comunicación. Solo que me queda una última cosa por decirte: ¡Francamente cariño, me das asco!
_

11 Jun 2010

Dun-du-dun-du-dú-duun-du-duu-du-duuu...

Porto tot el dia amb la línia de baix d'aquesta cançó ficada al cap. Amb aquest ritme és impossible estar-se quiet.
_

10 Jun 2010

Lapidario (XXXVI)


"El dolor és el teu límit"
Una traumatòloga amb vocació de publicista



Nota: Des d'aquí li vull recordar al fill de puta que dimarts passat, a un partit de bàsquet, em va clavar un cop de colze a las costelles (amb tota la seva mala llet), que potser jo tingui per dues setmanes, però que lo seu és per tota la vida.
_

4 Jun 2010

Una d'Amenabar

Que Lost era una merda como un piano de cua ja es veia venir des del segon capítol. Allò no anava enlloc. Molt de misteri, molt de misteri, i al final que? Doncs que tots havien mort i es trobavaven en una mena de purgatori. Ups! Perdó per l'espoiler... O no! Que collons! Ja, ja, ja...
Arpó especialment dedicat a tots aquells que durant sis temporades anys m'han estat donant el conyàs amb el puto Lost dels collons. "L'has de veure". "És collonuda". "La millor sèrie que s'ha fet mai". Vosaltres ja sabeu qui sou.

Us han colat una d'Amenàbar per tota l'esquadra. Ja, ja, ja,... Qui riu ara fills de puta???????
_